Dimarts, 5 de decembre de 2017
⧭
Que s'ha fet?
El meues companyes han expossat el tema
14 "Internet com a mitjà d'informació, comunicació i
aprenentatge".
En primer lloc, cal dir que es un mitjà
de comunicació bilateral directe i lliure, entre individus i
institucions publiques i privades que permet intercanvi de textos,
imatges...
La Web 2.0 i el model actual de la
xarxa, consisteix en un conjunt d'aplicacions web enfocades a
l'usuari. Aquesta va ser creada al 2004. Hi ha una nova actitud cap a
la tecnologia la qual es centra en la col·laboració i participació.
Els recursos i aplicacions de la web
2.0 són: blogger, youtube, wikipedia... Es a dir, es un canvi en la
forma d'emmagatzemar l'informació, de escriure-la i de comunicar-la
. La seua ferramenta de treball es el ús social.
També hi ha un intercanvi social més
major, ja que es poden realitzar contribucions en la mateixa mida que
rebem informació i utilitzarem serveis.
La web 2.0 aporta recursos per
utilitzar l'Internet en diferents ámbits:
Informació
Comunicació
Aprenentatge
Internet com a recurs per a
l'informació, els usuaris pasius es converteixen en usuaris actius
que participen en la construcció de la web. A més, la selecció de
continguts no depen dels coneixements informàtics sino dels
coneixements pedagógics del docent.
Pero com tot a la web, suposa ventagjes
e inconvenients. Els avantatges són:
Posibilitat de comunicació
Entorn propi per al treball
cooperatiu.
Punt de trobada entre professors i
estudiants de tot el mon.
Accés fàcil y econòmic.
Desenvolupament de destreses
socials...
En canvi, els seus inconvenients són:
Saturació de la informació
Aparició de pàgines perilloses
Quantitat d'informació...
A més, la competència comunicativa es
va desenvolupant al mateix temps que les característiques de la
societat corresponent. Amb el pas del del temps, sorgeix la
digitalització, que obri nous camins de codificació i manipulació.
Gràcies a les TIC es consolida una situació de comunicació molt
diferents a la que proporciona el text.
En quant a la seua evolució, en els
primers anys d'Internet, trobem el inconvenient de la distància de
l'alumnat i el professorat. Però avui en dia, existeix xarxes de
telecomunicacions per l'educació com els correus electrònics,
busquesda d'infomarció, investigació sobre les fonts
d'informació... Amb tot açò, podem dir que Internet és molt
valiós per beneficiar-se de punts de vista diferents i noves
realitats culturals, ja que la informació prové de regions
diferents.
També, han parlat sobre la web 2.0,
aquesta es denominada web social i están com participants els
e-ciutadans o ciutadans electrònics, és a dir, el grup de persones
que fan ús de diferents plataformes per comunicar-se.
Cal destacar que la funció bàsica
d'una xarxa social educativa és facilitar la comunicació, colaborar
i treballar conjuntament a través de la xarxa. L'objectiu d'aquestes
xarxes serà crear una intercomunicació professor-alumne,
alumne-alumne i professor-professor com a model d'AP col·laboratiu,
cooperatiu i interdisciplinar.
Han explicat també el edmodo i han
partlat sobre les comunitats d'aprenentatge i la importància de la
comunicació.
Una comunitat d'aprenentatge és un
grup de persones que aprén en comú, utilitzant ferramentes comuns
en un mateix entorn i generant les estratègies d'aprenentatge
corresponents.
En quant a les videoconferències, és
un conjunt de hardware i software que permet la connexió simultànea
en temps real per mitjà d'imatge i so que fan relacionar-se i
intercanviar informació de forma interactiva a persones que es
troben geogràficament distants, com si éstigueren en un mateix lloc
de reunió.
Hi han tres tipus de videoconferències:
D'escriptor
D'aula
De reunió
Programes que permeten realitzar
videoconferències: skype, ichat, adobe connect, tokbox i google
hangouts.
A més hi han diferents mètodes
d'ensenyança:
Expositiu (classe magistral)
Demostratiu (demostració
d'objectes i resolució de problemes)
Participatiu (debats, preguntes i
respostes).
Col·laboratiu (realització de
tasques).
Internet ofereix recursos en el procés
d'ensenyança-aprenentatge. Són instruments que afavoreixen les
conformacions de xarxes de comunicació basades en la cooperació,
motivades per la innovació i generació de coneixements.
També han parlat sobre siemens, és la
integració de principis explorats per les teoríes del caos, xarxes,
autoorganització i complexitat.
Un MOOC és un curs online, en obert i
massiu. Traduint-ho un poc, la qual cosa vol dir que és un curs a
distància, accessible a través d'internet on es pot apuntar
qualsevol persona i pràcticament sense límit de participants.
En canvi, un NOOC és un nano curs
obert, que li dóna als participants l'oportunitat d'explorar,
aprendre i ser avaluats sobre un element clau d'una competència, una
destresa, o una àrea de coneixement en un període de temps que pot
anar des d'un mínim d'una hora fins a un màxim de 20 hores
d'esforç.
En quant al flipped classroom, és un
model pedagògic que planteja la necessitat de transferir part del
procés d'ensenyança-aprenentatge fora de l'aula a fi d'utilitzar el
temps de classe per al desenvolupament de processos cognitius de
major complexitat que afaorisquen l'aprenentatge significatiu.
En el aprenentatge online, s'inclou
diversos conceptes cóm e-learning, blended-learning i m-learning.
Per últim, han parlat sobre les xarxes
del futur, és a dir, la web 3.0, la qual és caracteritza per: més
semántica e intel·ligencia, accesible, més rápid, facilitat en la
navegació, espais tridimensionals...
