Dijous, 30 de novembre de 2017

⧭Que s'ha fet?

Avui no hi havia expossició. Alejandro ens ha dit que hem de descargar les aplicacions de realitat augmentada que es troben en el drive per al dia 12 de decembre.

A més, ens ha explicat la pràctica 5, la qual consta de petites activitats, a canvi d'açò, no hi haurà exàmen! En aquesta pràctica em de realitzar diverses activitats, com editar una fotografia, crear un conter, crear una targeta nadalenca, un mosaic... Totes aquestes activitats s'han d'entregar el 19 de decembre i són individuals.

Hem vist distintes pàgines. Hem començat per la pàgina de canva per a la creació d'una targeta nadalenca. 

Després, hem vist la pàgina storybird per a la creació d'un conter, en la qual, com la d'abans es troben diverses plantilles i hem començat ha crear el nostre propi conter!

⧭Enllaços relacionats amb la sessió d'avui

Canva: per a la creació d'una targeta https://www.canva.com/es_mx/crear/tarjetas-presentacion/
Storybird: per a la creació d'un conter https://storybird.com/

Dimarts, 28 de novembre de 2017

⧭Que s'ha fet?

Les meues companyes han expossat avui el tema 13 "L'incorporació als escenearis educatius de la pisarra digital"

La pisarra digital va sorgir a l'any 1880, la qual va ser la primera eina de l'enssenyança revolucionaria i durant el segle XIX i XX va ser símbol d l'aula tradicional. A més, va ser un referent de les noves aules digitals del segle XXI usades per tots els docents i el seus alumnes i això va suposar canvis en: els models de maiximitzar el aprenentatge digital i en les oportunitats que aporta el àmbit educatiu aquest món digital.

Han parlat de les diferencies entre la pisarra digital (PD) i una pisarra interactiva (PDI):

La pisarra digital (PD) està composta per un ordinador, un videoprojector i una pisarra blanca. Interactua amb el ratoli, el teclat...

En canvi la pisarra digital interactiva: interactua directament sobre la pisarra, els componentes són: un ordinador, un videoprojector i una pisarra blanca amb un dispositiu de control de punter.

Avantatges de la PDI:

• Animar als docents a utilitzar les TIC
• Ampliar l'ús del e-learning
• Facilitar l'elaboració del les presentacions
• Permetre crear materials d'aprenentage
• Permetre als alumnes intervenir i participar a classe
• Interacció entre alumnes i professors
• Atenció dels alumnes
• Desenvolupament de la cooperació i de la participació

Inconvenients de la PDI:

• Elevat preu de la pdi i del seu manteniment
• Més facil de ser danyada
• Projecció frotal
• En una posició massa alta per als xiquets
• Els alumnes i professros han de rebre una formació d'ús

Funcionament de la PDI

Están compostes per 4 components:

Un ordinador, un videoprojector, n software, una pantalla.

Hi han tre stipous de pdi: membrana resistent, electromagnetica i ultrasons-infraroja

Membrana resistent: superfició suau i flexible. Panell de dues capes separades. Podem utlitzar els dits, rotuladors,... Detecta el moviment de l'objecte que sobre la superficie.

Electromagentica. Superficie dura. Requereixen retoladors especials.

Ultrasons-infraroja. Al entrar en contacte amb ella, envia dos senyals pel soncrnisme. Dues reecptors als costats de la pdi reben aquestes senyals.

La pisarra digital ha suposat innovacions en el procés d'ensenyança-aprenentatge ja que:

• L'aprenentatge és més actiu i participatiu
• Aprenentatge proloongat en el temps
• Aprenentatge lúdic i visual.u i participatiu

També ha suposat canvis en la forma d'ensenyar dels mestres, ja que analitzen,investigen i integren. A més, hi ha canvis en la forma d'aprendre dels alumnes, ja que requereix més motivació, interés, interacció i participació.

També hi han uns principis didàctics de l'ús de la pisarra digital:

• Flexibilitat en la interacció
• Participació
• Ap col·laboratiu
• Utilització de recursos variats

Entre els autors que trobem, podem destacar Cogill, ja que considera que la pisarra digital interactiva pot ser una bona eina pedagògica que fomenti la interactivitat.

Respecte a les activitats que es poden treballar amb la PDI, es treballa;l'atenció i la memòria, el pensament lògic-matemàtic, la capacitat oculo-manual...

A més, han afegit webs amb la pisarra digital per a treballar com es el cas de EDUCALANDIA, LA PIZARRITA i ALGAIDA.

En quant a les implicacions del alumnes, tenim que tenir en conter les tories d'aprenentage com es el cas de: constructivisme, aprenentage actiu i ensenyament per a tota la classe.

La pisarra digital suposa motivació i assitencia a classe, aquesta motivació es mostra tant de forma intrínseca om extrínseca.

La pisarra digital ajuda al que més ho necessiten, ja que tenen aspectes positius:

• Sense deficiencies visuals
• Poca visió
• Dispacitat auditiva
• Algún tipus de discapacitat

En quant al repàs i la retenció de les pisarres digitals, podem dir que afavoreix als alumnes que retenen bé l'informació i tot açò està relacionat amb la motivació. Per això l'ús de la PDI com a supor de repas i retenció suposa:

• Les lliçons són més fàcils de recordar
• Augmentant les possibilitats de retenció
• Les activitats es poden imprimir o enviar per e-mail.

L'ús de la tecnologia per professors per millorar l'aprenentatge dels alumnes és essencials. A més, després d'una bona formació als docents, la integració de les TICS es fa sense ningun problema.

Cal afegir que s'observa una millora en la preparació del mestre gracies a la PDI perquè:

• Són fàcils d'utilitzar pels mestres i els xiquets.
• Actituts i comportaments positius en els alumnes que motiven als mestres a incorporar i desenvolupar recursos electrònics.
• Els mestres poden guardar anotacions per a següent classe o curs.

També hi han noves formes d'avaluar a través d PDI:

• Sistema de avaluació interactiva
• Permet als alumnes respondre a l'avaluació i altres preguntes plantejades en la pisarra digital.
• Els seus resultats es traduixen a un gràfic.

En conclusió, les PDI recolzen una gran varietat d'activitats en classe i permet avaluar el nivell de coneixements dels alumnes.

Al final, ens han mostrat exemples de com treballar-la amb la PDI que hi ha classe.

Dimarts, 21 de novembre de 2017

⧭Que s'ha fet?

Les meues companyes han expossat el tema 11 "Mobile learning i les aplicacions mòbils a l'educació". Han començat dient l'evolució del telèfon mòbil desde el motorola que fa sorgir a l'any 1983, fins al smartphone, l'actualitat.

El naixement del telèfon intel·ligent va sorgir el 29 de juny de 2007 amb el iPhone 3G. Després, al juliol de 2008, va aparéixer el iPhone 3GS, aquesta "s" fa refencia a velocitat.

Les característiques que presenten els telèfons intel·ligents són:

• Importància del disseny
• Tàctil
• Importància de la plataforma

En tercer lloc han parlat sobre el m-learning. Dentre totes les seues definicions la més completa s'extrau de viquipèdia "Denomina aprenentatge electrònic mòbil a una metodología d'ensenyament i aprenentatge valent-se de l'ús de xicotets i maniobrables dispositius mòbils, com ara telèfons mòbils, agendes electròniques, tablets PC, Pocket PC, I-Pods i tot dispositiu de mà que tinga alguna forma de connectivitat sense fils."

A més, el m-learning presenta unes característiques com:

• Ritmes propi d'aprenentatge.
• Formació en moment necesarri.
• Combinació de diferents tipus de materials.
• Flexible...

Com tot a la tecnologia, té advantages e inconvenients:

Els avantatges que presenta el m-learning i que podem destacar són:

• Aprenentatge en qualsevol context.
• Motivació de l'alumne positiva.
• L'alumne aprén jugant.
• Espais per al treball col·laboratiu.
• Afavoreix l'autonomia...

En canvi, els seus inconvenients són:

• Duració de la bateria.
• Dependència.
• Provoca mal a la vista.
• Retard en l'escriptura...

Un dels altres temes que han parlat les meues companyes ha sigut sobre les aplicacions mòbils,

es tracta de xicotets programes informàtics per a dispositius mòbils que s'instal·len per a donar suport i permetre interactuar amb arxius d'un ordinador o que ens permeten fer funcions extra amb els nostres mòbils...

Actualment podem trobar tot tipus d'aplicacions. En cavi, antigament, les aplicacions servien per a millorar la productivitat personal.

Les aplicacions mòbil presenten unes característiques com:

• Funciona en telèfons intel·ligents, tablet...
• Disponible en plataformes de distribució d'aplicacions.
• Cada dispositiu té el seu sistema operatiu i un tipus d'app que li correspon.
• Apps per a cada tipus d'interès o esforç.
• Conexió a internet des de qualsevol lloc i momento.

Exemples d'aplicacions educatives són: writing wizard, loopimal, la oruga glotona, toc and roll...

Ara be, cóm triar una aplicación?

S'hem de fixar de la seua utilitat (fàcil d'utilitzar, simples), que siguen obertes i del seu disseny, ja que es fonamental per a fer de l'aplicació que siga atractiva i aixì afavorir interés per part de xiquet.

Unes de les altres cuestions que han tractat han sigut els principis didàctics per a poder utilitzar el mòvil a l'aula que són: espai, temps, edats, disciplines i agents.

A més, han parlat dels riscos, obstacles i solucions davant els problemes d'introduir el mòbil a l'aula.

RISCOS U OBSTACLES	SOLUCIONS
Carència de disciplina a classe. Menys concentració. Símbol d'estatus que perjudica als alumnes. Sedentarisme. Pot existir un mal ús.	Advertir i protegir els xiquets. Normes clares per al seu ús. Que sapiguen els avatatges i desavantatges del seu ús.

Amb tot açò podem dir que les aplicacions juguen un rol molt important en la nostra vida diària, però no hem d'oblidar de fer un ús moderat de les aplicacions ja que podem eixir perjudicats.

L'altra part de la classe l'hem destinada a continuar amb el video!

Dijous, 16 de noviembre de 2017

⧭Que hem fet?

Com cada dia, els meus companys de classe han fet una expossició nova. Avui era el torn del tema 10 "Utilització educativa del so. Els podcast, la música i la radio".

Han fet una petita introducció dient que les tic han afavorit l'ensenyança-aprenentatge. Respecte pel que fa als seus antecedents, s'han dut a terme nombrosos estudis sobre aquest tema com Fernández, Simo i Sallan, Lazarri...

Un podcast és un audio digital o un archiu de video que es episòdic, descargable, que corre en algun programa, com a conductor i via un alimentador automàtic amb un sofware computacional. És a dir, són audios semblats a un diari parlat i qu es distribueixen a través d'internet. Per a reproduir un podcast fa falta el podcasting; és tota la tecnologia relacionada amb la producció i realització de programes de ràdio utilitzant els ordinadors i internet. Fa falta programes específics.

Cal destacar que hi han dos tipus de podcast; el podcast d'audio i de video. Els podcast d'audio són unicament d'audio, generalment en forma de mp3. No ocupen quasi res d'espai i són fàcils de crear. En canvi els podcast de video, també coneguts com vodcast o vidcast ocupen més espai i el seu format es mp4.

Com tot a la tecnologia, té avantatges i desadvantatges.

Les seues avantatges són:

• No hi ha necessitat de tindre cobertura radiofònica per a escoltar-os.
• Es pot escoltar a qualsevol hora.
• Hi ha milers de podcasts disponibles en la xarxa en moltes idiomes.
• Hi ha de moltes temes molt interesants.
• Són portàtils.

Els seus desavantatges són:

• La falta d'assitencia en l'aula perquè tenen la classe pujada.
• No conté imatges.
• Mala qualitat del so.
• La informació no és inmediata.

També hi ha altres tipus de recursos sonors com:

• Dictàfons: dispositiu de grabació.
• Ràdio: element imprescindible per a la formació tant a distància com presencial.
• Micròfon: el fa servir el que parla i un receptor que escolta.
• Instruments musicals: a internet hi ha una gran quantitat de coses.
• Telèfon i ipods: són mitjans tècnics en directe.

En quant a la iniciativa i experiència d'un del podcast en l'ensenyança, cal resaltar que és una tecnologia innovadora i pràctica que recolza significativament les activitats d'aprenentatge. A més, és un estrategia adequada per a accedir als processos e lectura, desperta processos imaginatius, pot ser util com a supor en assignatures de dificl comprensió, i gnera autoavaluació. Tot açò té unes avantatges com fer una difusió mundial, tindre accés a una varietat de temes, fàcil producció i distribució, flexibilitat i comoditat.

En quant a les podcast educatives, trobem el rincón educaicón infantil, babyradio, cuentos infantiles...

Per a crear un podcast, hem de seguir aquestes pautes:

1. Gravar un contingut.
2. Traduir el contingut.
3. Pujar l'arxiu.

Els programes que podem utilitzar són: Vlc media player, Itunes, XMMS, AMAROK, WINDOWS MEDIA PLAYER, SPOTIFY.

Respecte la música en l'aula, la globalització de l'educació ens indica que no hem de separar les ensenyances sinó integrar-les totes en un. Per això, hem d'incloure la ensenyança de la música al desencolupament psicomotor, sobretot en infantil i treballar este a partir de la música. Hui en dia, amb l'avanç de les noves tecnologies hi ha multitud de recursos per a treballar la musica en les aules.

Finalment, han parlat sobre les dimensions de l'educació musical, com es el cas de la dimensió filosófica, l'emocional i l'intel·lectual.

Una vegada que els meus companys han acabat l'expossició d'aquest tema, el mestre, Alejandro, ens ha explicat com hem de fer el video!

Dimarts, 14 de novembre de 2017

⧭Que s'ha fet?

Avui les meues companyes han expossat el tema 9: "La competència digital de l'alumnat d'educació infantil", aquest tema es correspon amb el tema 2 del manual.

En primer lloc, han dit que la nova societat del segle XXI és una redifinició de processos, on l'educació, el canvi de processos d'aprenentage i la remodelació als processos d'ensenyament-aprenentatge es troba dins d'un aprenentage constructivista i interaccionista. A més, les TICS, presenten uns avantatges a l'àmbit educatiu com facilitar processos de comunicació, relació i potenciació del diàleg, interactivitat,... Però, com tot, també presenta uns inconvenients com: recursos econòmics, recursos didàctics i problemes web.

Cal destacar els nous tipus d'aprenentatge basats en les TICS:

• Aprenentatge lineal → aprenentatge interactiu
• Aprenentatge instructiu → aprenentatge constructiu
• Aprenentatge inductiu → aprenentatge deductiu
• Aprenentatge individual → aprenentatge col·laboratiu

També han parlat de les quatre C's de l'educació: pensament crític, col·laboració, comunicació i creativitat e innovació. A paritr d'aquesta proposta, diferents paíssos van fer diferents tractats i propostes com Noruega, Irlanda, Austria i Mèxic.

Han desenvolupat el terme d'aprenentatge permanent el qual cerca de coneixements continu, voluntari i auto-motivat per raons personals o professionals. El contextos establerts per a l'aprenentatge permanent són:

• Educació a casa
• Educació d'adults
• Educació continua
• Treball de coneixements
• Entorns personals

La compentencia digitals en el aprenentage permanent és una compentencia clau de l'aprenentage permanent, eixgeix una bona comprensió i amplis coneixements sobre funció, naturalesa i oportunitas de les tecnologies de la societat de la informació. Capacitats necesaries: buscar, obtenir, tractar informació, utlitzarla de manera critica i sistematica. Les persones han de ser capaces de utilitzar eines per a produir, presentar i comprendre la informació, tindre la habilitat necessaria.

Respecte a la generació net, la nova societat del segle XXI vol desenvolupar estudiants amb flexibilitt i creativitat.

En quant a l'alfabetització digital, és la necessitat de realitzar o de dur a terme una alfabetització digital dels estudiants desde l'etapa infantil fins a la universitària.

Per últim lloc han parlat de la motivació. Aquesta produeix canvis en l'aprenentage i possibilita compartir materials i recursos de forma instantànea. A més, fomenta la participació activa, l'aprenentatge, creativitat i iniciativa.

Després de l'expossició, Alejandro ens ha explicat la pràctica 4, aquesta també es per parelles i consisteix en disseny i publicació d'un video en Youtube. Per a fer aquesta pràctica utilitzarem l'aplicació del ordinador: Movie Maker.

Si l'ordinador no té aquest programa, la podem descarregar en aquesta pàgina: https://www.softonic.com/descargas/movie-maker

Dijous, 9 de novembre de 2017

⧭Que s'ha fet?

Avui les meues companyes han expossat el Tema 8: La imatge fixa en l'ensanyança: l'utilització educativa dels pòsters, fotnovel·les i murals multimèdia. Aquest tema es correspon amb el tema 5 del manual.

Primerament, cal dir que la imatge està molt present en el nostre dia a dia, a més, és un bon recurs per a desenvolupament de l'activitat en les aules i es pot utilitzar amb fins pedagògics. També és molt important l'alfabetització visual per a que els xiquets sapiguen analitzar les imatges.

Les nostres companyes han parlat dels canvis que s'han produit en l'educació gràcies a les tic on s'inclou la imatge fixa. Aquesta activitat, han senyalat que, és una de les activitats més antigues de l'èsser humà. Es tracta d'un recurs que té una evolució constant perquè evoluciona al mateix temps que evoluciona els humans.

En quant a l'alfabetització visual és la capacitat d'entendre i usar imatges, incloent l'habilitat de pensar, aprendre i expressar-se en termes d'imatge. 

Han parlat també sobre el terme storytelling, es tracta d'un terme novedós, conegut com narrativa digital. Aquest fa referencia a tota producció creada de forma digitial amb la intenció de compartir-la o narrar-la. Internet com a medi de difusió, a traves de movils, tablets... 

Respecte als murals, fotonovel·les i posters són recursos de la imatge fixa, pero cada una d'elles te una funció diferents i unes caracteristiques propies.

Els murals digitals són posters en els que podem incloure textos, imatges, videos, enllaços a pàgines web. Els elements són: titol, area editable, fonst utlitzades i autoria de l'obra.

Les fotonovel·les són una unió de imatges i textos relacionats amb cada una d'elles, ja siga a través de peu de foto, entrepans o cartes explicatives. Elements: la maqueta, les vinyetes i els bocadillos.

Han explicat també com disennyar i crear pòster i murals digitals. Però hem de tindre en compter que la fotografia és el missatge principial que volem transmetre a l'hora de cerar un poster mural o fotonovel·la.Aplicacions per a crear psoter i murals: linoit, padlet, koowall, mural.ly....

Per a crear poster i murals més elaborats... glogster. Permet graver amb mircrofon i webcam. Es fomenta la creativitat. Glogster edu: permet crear conters als alumnes, i controlar la privacitat dels treballs. 

Per últim, han parlat sobre l'aplicació d'aquestos recursos a l'aula. Els posters a l'aula podriem utilitzar-los per a introduir les unitats didàctiques o les celebracions especials. La fotonovel·la és molt útil per a transmetre valors, contar histories o inclús, crear les nostres propies. I amb els murals digitals, són un supor per a explicar unitats didàctiques, per a ensenyar als pares el que hem treballat a classe, o inclus fer murals col·laboratius amb ells.

Amb tot açò ha acabat la presentació d'avui.

La segona part de la classe l'hem destinada a continuar amb la webquest. La meua companya, Maria i jo, hem pogut acabar-la!!

Ací vaig adjuntes una foto del mural digital que vam fer a classe, aquest l'he realitzat jo.

Dimarts, 7 de novembre de 2017

⧭Que s'ha fet?

Avui les meues companyes han expossat el tema 7 “La informàtica i els multimedia: la seua utilització en educació infantil”, el cual es correspon amb el tema 4, 7 i 10 del manual recomendat.

En aquesta expossició hem aprés moltes coses! En primer lloc saber que la producció d'una tic consta de 4 fases: producció, postproducció, avaluació i final, on cada una també es divideix.

Han recalcat la informàtica com un objecte d'estudi, de comprensió de la importància de la informàtica, d'adquisició de coneixements necessaris i capacitació digital. Cal recalcar que el docent deu de passar per unes etapes abans d'utilitzar l'ordinador com ferramenta d'aprenentatge; entrada, adopció, adaptació, apropiació, invenció (etapa més important).

També han esmentat les diferents utilitats de l'ordinador entre el professor i l'alumne. Ja que un alumne apren amb l'ordinador i de l'ordinador. En canvi, el professor l'utilitza per a tasques administratives, preparació de les classes, per a gestió... En definitiva, són dos punts de vista totalment diferents.

Després han explicat el software multimedia, el qual permet treballar amb diversos tipus de mitjans a la mateixa hora. Han parlat de les presentacions multimedia, cóm han de ser, les seues característiques (en general i desde un punt de vista educatiu), la seua classificació (segons l'activitat que pot realitzar l'alumne), les innovacions i beneficis de multimedia a l'aula.

A més, el requisits formatius necessaris per al docent són fonamentals. El docents han de familiaritzar-se amb el sofware, han de revisar els programes i s'han d'informar de les novetats del sector de la informática.

Amb tot açò, ha acabat l'expossició d'aquest tema i hem fet el kahoot on que quedat la cuarta!!

El altre temps de la sessió l'hem destinat per a continuar amb la webquest, la meua companya i jo la duguem prou avançada.

Al final de la classe m'he tingut que quedar una estona per a fer el kahoot del tema 5, ja que no estava perquè vaig anar a la fira SIMO a Madrid. Aquest tema tracta sobre les “Xarxes socials i la familia”, el qual crec que és un tema d'interes ja que molt xiquets i xiquetes està admesos molt en les noves tecnologies i les seues families deuen saber com actuar davant aquestes situacions.

Dijous, 2 de novembre de 2017

⧭Que s'ha fet?

Avui han fet l'expossició del tema 6 (que es correspon amb el tema 17 del manual) "L'organització de les TIC als centres d'educació infantil i primaria.

Les nostres companyes han començat amb diverses denificions on després han passat a explicar com s'organitzen les tic en la educació, ja que hi han diferents formes. A més, han anat diferenciant l'evolució d'una llei a una altra, es a dir, de la LOE a la LOMCE. Per a acabar, han ficat alguns exemples de material per a treballar les tic en l'aula, aquestos materials són els que vam veure en la fira SIMO la setmana passada on jo vaig anar el dijous i el divendres. En aquesta fira vam poder veure les diferents possibilitats que ens ofereix internet per a introduir les tics en l'aula. A més, fa que el aprenentatge siga més dinàmic i més actiu, on el alumne opte el principal protagonista.

Després, com en cada expossició, hem realitzat el kahoot.

La segona part de la classe l'hem destinada per a continuar amb la webquest. Alejandro ens ha explicat com crear una webquest, on tenim que entrar en google sites en la versió clàssica.

⧭Enllaços relacionats amb el tema d'avui...

Google sites ⤏ https://sites.google.com/?hl=es

https://www.flickr.com/photos/nestoralonso/4338584432